EDUCAR EN LA LLIBERTAT

SEXUALITAT I VIDA

EDUCACIÓ

 

 

ES POT EDUCAR LA SEXUALITAT?

ÉS AQUESTA UNA TASCA ÈTICA? QUIN PAPER JUGA LA LLIBERTAT

Fomentar una llibertat responsable és una de les tasques fonamentals i un objectiu prioritari de la nostra educació moral. De totes maneres, pensem que no caben postures tímides ni versions descafeïnades perquè aleshores eduquem en una submissió disfressada de llibertat, en una llibertat obedient que no aporta cap rendibilitat moral. 


Per aconseguir aquesta radicalitat en el plantejament de la llibertat hem triat el tema de la sexualitat humana com aspecte  transversal vertebrador d'aquesta unitat. Haguérem pogut escollir el tema de les drogues, o també el de la seguretat personal i valoració de la vida en aspectes com la seguretat vial, però la sexualitat humana és un tema especialment atractiu per als adolescents.


Així les coses, una primera objecció amb la que ens podem trobar, és la d'aquells que pensen que la sexualitat no s'educa, que correspon a un aspecte de la vida que "s'aprén sol". Front aquest plantejament només podem oposar la diferenciació entre educació formal i informal, i recordar que tot allò que no s'educa formalment, s'educarà de manera informal, amb el perill i descontrol que això aporta:

"La educación sexual formal (explícita, intencional y programada, que se hace en la escuela), es muy escasa en nuestro medio. Incluso cuando se hace educación formal en la escuela, ésta tiene efectos muy parciales, porque el niño está sujeto a otras muchas influencias, y, sobre todo, porque las actividades, valores, normas y conocimientos vitales más significativos tienden a aprenderse de otros agentes educativos (padres, hermanos, compañeros, medios de comunicación, etc.), casi siempre de forma experiencial, por mecanismos distintos a los procesos cognitivos usados de forma predominante en las tareas escolares."

López, Félix. Educación sexual. Uned. p.49


Aleshores, d'alguna manera la decisió està presa, i a nosaltres només ens queda decidir si volem intervenir en l'educació del nostre jovent o abandonar aquesta educació a una concepció sexista, limitada, repressora i poc satisfactòria:

"Així doncs, tant si es considera necessària com si no, tant si s'accepta com si es refusa, si s'està a favor que se n'ensenyi o si no s'hi està, podem concloure que l'educació sexual es produeix en tots els àmbits de la vida de cada dia."

Font, Pere. Pedagogia de la sexualitat. Graó. p.13

"L'educació sexual tradicional ha estat, en general, informal, poc sistemàtica i acientífica, propagadora de falsos mites i tabús, inadeqüada i deformadora.(...) Les seues característiques són:
- dins del matrimoni
- Instintiva i perillosa, animal.
- Associada a genitalitat
- sinònim de mala educació
- Comença a l'adolescència
- Doble moral per a homes i dones: sexista."

Font, Pere. Pedagogia de la sexualitat. Graó. p.14

I aquest no és el model que volem transmetre, per això plantegem la intervenció educativa, per garantir una educació sexual en llibertat i respectuosa amb la diferència:

       Les característiques de l'educació sexual que volem són:
- Una educació en procés, que comença en els primers anys d'existència i continua al llarg de tota la vida.
- Un conjunt d'aprenentatges que facilitará: 
                · Una informació adequada, variada i correcta
                · L'adquisició d'actituds positives respecte a la sexualitat.
                · Desmitificar i desculpabilitzar la sexualitat.
                · Promoure comportaments saludables
                · Promoure la responsabilitat
Així les coses l'educació sexual tindria com a conseqüència augmentar o millorar la capacitat d'interrrelació amb altres persones, generant satisfacció amb un mateix i amb els altres."
Font, Pere. Pedagogia de la sexualitat. Graó. p.22

Però malgrat que no sempre s'ha buscat aquest model d'educació sexual, si que és cert que l'escola porta temps portant endavant models diversos d'educació sexual. Models que han patit quasi tots de ser limitats i poc globalitzats. Que prenen la sexualitat d'una manera parcial o limitada:

A lo largo del siglo XX han habido diversos modelos de educación sexual:

1. Educación sexual para evitar riesgos: "la educación sexual aparece como una necesidad social de evitar los riesgos que la actividad sexual conlleva, dando lugar a un model defensivo de educación sexual" 
hi han dues versions "la técnica y la moralista"
2. Educación sexual como educación moral: "educación sexual para el amor y el matrimonio"
3. Educación sexual para  la revolución sexual y social: "Este modelo pone el acento en la relación entre represión sexual y dominación social, reivindicando el derecho al placer sexual liberado de fines procreativos".
4. Educación sexual profesionalizada, democratica i abierta: "una postura más relativista y plural, basada en conocimientos científicos y en actitudes democráticas, tolerantes y abiertas. 
El objetivo básico de este modelo es favorecer la aceptación positiva de la propia identidad sexual y el aprendizaje de conocimientos que permitan vivir las diferentes posibilidades de la sexualidad en cada edad, conforme la persona o personas implicadas deseen.
Los contenidos estan libres de prejuicios y tópicos, ofreciendo una información lo más científica posible. el derecho al placer sexual, libremente deseado, es reconocido; no se limita la actividad sexual a una edad, el matrimonio, la genitalidad, la heterosexualidad o la procreación."

López, Félix. Educación sexual. Uned. (extracto, p.12-19)


És aquest un model complexe que intenta integrar tots els eixos de la personalitat humana:

El EJE que hemos elegido es: El ser sexuado tiene una estructura, una vivencia y una expresión (Sexo-Sexualidad-Erótica) que se construye a partir de una interrelación de elementos biológicos, sociales y personales.

De Marinis, Diana i Colman Ondina. Educación sexual. Orientaciones didácticas para la educación secundaria obligatoria. Visor. p.44

Així l'educació sexual passa a ser una educació per la salut, que s'integra amb l'afectivitat de la personalitat i que té en compte el sexisme de la societat en que s'insereix:

"El plantejament que fem defensa l'opció de considerar l'educació sexual com un aspecte més de l'educació per a la salut"
Entenent "salut de manera més complexa , com un continu on un subjecte se situa, variant aquesta posició en momentsdeterminats de la seva vida en funció d'aspecte tant individuals (físics o psíquics) com socials o relacionats amb l'entorn en què realitza les activitats."

Font, Pere. Pedagogia de la sexualitat. Graó. p.17

"Plantejar l'educació sexual com a part de l'educació de l'afectivitat"
 "la sexualitat és generalment entesa com un mode d'expressió d'un mateix i de comunicació amb l'altre, en alta correlació amb la pròpia autoestima i la capacitat de sentir i expressar afecte."

Font, Pere. Pedagogia de la sexualitat. Graó. p.22

"La coeducació i l'educació sexual estan fortament imbricades l'una amb l'altra. Així, un dels objectius principals de l'educació sexual hauria de consistir a potenciar la igualtat entre l'home i la dona i fomentar el respecte per la individualitat de cada sexe tot aprofundint una relació més equitativa."

Font, Pere. Pedagogia de la sexualitat. Graó. p.35

Aquestes orientacions s'han de concretar a l'escola, per aconseguir-ho s'ha de plasmar en una proposta curricular d'un àrea i amb uns objectius concrets, que poden ser els que a continuació detallem:

"Organizando la educación sexual dentro del curriculum, caben dos opciones: la educación sexual formal puede ser parte de un área de conocimiento o asignatura específica o puede organizarse de manera que esté explícitamente presente en varias áreas de conocimiento o, incluso, en todas ellas."
"Nosotros creemos mucho más adecuada la opción de incluir la educación sexual formal dentro de un área concreta. (...) El estudio de la sexualidad debe ser efectivamente interdisciplinar, pero la transmisión a los niños está mejor asegurada desde una perspectiva global."

López, Félix. Educación sexual. Uned. p.86

Objetivos de la educación sexual:
a) Conseguir que los alumnos adquieran conocimientos amplios, adecuados a su edad, sobre la sexualidad.
b) Conseguir que acepten la sexualidad como una dimensión positiva. 
c) Procurar el desarrollo óptimo de la sexualidad de los niños y niñas
d) Favorecer que los niños, adolescentes, padres y educadores puedan hablar con libertad y naturalidad de los temas relacionados con la sexualidad.
e) Favorecer la conciencia de que las conductas sexuales sean también éticas.
f) Adoptar roles de género que no impliquen explotación de un sexo por otro.
g) Adquirir capacidad crítica para valorar la organización y uso que en nuestra sociedad se hace de la sexualidad.

López, Félix. Educación sexual. Uned. p.119

L'objectiu final és aconseguir que tots viscam una sexualitat millor, més sana, més lliure i més feliç:

La revolución sexual que propongo exige una valoración suprema del ser humano. No podemos vivir perpetuamente explotandonos -sexualmente tambien-, temiendonos, o ignorandonos. Podemos desplegar una sexualidad dos, pero lo que la ética nos dice es que el segundo camino es el unico que nos acerca a la felicidad. Es, por supuesto, una decision que nos compromete, porque el deseo de vivir en un mundo donde los seres humae animales listos, o una sexualidad de personas dignas. La decision está en nuestras mannos sean valiosos me exige comportarme como si yo fuera valioso. El valor ontologico no basta para la convivencia. Necesitamos también el valor operativo, el conseguido mediante nuestra acción. Sobre la ética de la igualdad tenemos que construir la ética de la nobleza.

Marina, J.Antonio. El rompecabezas de la sexualidad. Anagrama, p.242-3.

Si vols ampliar la teua formació en educació sexual i afectiva pots visitar la següent pàgina:

Educación Sexual y Afectiva

Una propuesta para la ESO y recursos en Internet

INICI                                     MENU