QUÈ ÉS L'EDUCACIÓ?

EDUCACIÓ

 

QUÈ ÉS L'EDUCACIÓ?

QUÈ VOLEM CONSEGUIR AMB L'EDUCACIÓ?

QUINS PROBLEMES ESPEREM QUE ENS SOLUCIONE?

Potser massa coses, potser siga aquest el problema, potser li demanem massa a l'educació, o fins i tot li demanem coses contradictòries, i esperem que ens responga amb claredat.

Si, a més a més, reduïm educació a escola, o a educació formal, aleshores la desorientació està servida.

 

Problemes amb l'alcohol? Una assignatura d'educació per la salut que previnga i combata el problema del botelló entre els joves.

Un augment d'embarassos en adolescents? Més educació sexual a l'escola.

Dèficits amb els comptes en Euros? Més matemàtiques.

Manca de lectura? Campanya d'incentivació a la lectura a l'escola.

 

Possiblement els mestres acabem com aquesta mestra que dibuixa Quino amb la seva habitual gràcia i sentit càustic de l'humor:

Ës el que Salvador Cardús diu també al seu llibre el Desconcert de l'Educació:

"L'actual mala imatge de l'escola té a veure amb el fet que no només n'esperem coses contradictòries, sinó que ni se sap ben bé per què la volem. més enllà de repetir quatre principis retòrics, sembla que no hi ha grans acords sobre els objectius de l'escola actual. Així, es diu que l'escola ha de formar futurs bons professionals superespecialitzats. Però també diem que hauria de donar una bona base científica i humanística de caràcter generalista. O bé convenim a dir que l'escola ha d'ensenyar a viure en un món dur i competitiu, que ha de viure connectada a la societat, però alhora opinem que ens ha d'estovar per tal que n'endolcim les formes de relació."

S. Cardús. El desconcert de l'educació. Ed. La campana. Barcelona. (p. 26-7)

Aleshores, posem-nos seriosos, què volem de l'educació? Què esperem d'ella?

"Educar es, así, formar el carácter, en el sentido más extenso y total del término: formar el carácter para que se cumpla el proceso de socialización imprescindible, y formarlo para promover un mundo más civilizado, crítico con los defectos del presente y comprometido con el proceso moral de las estructuras y actitudes sociales."

V. Camps Los valores de la educación.Alauda Anaya. p.11

Aquest seria un bon propòsit, ambiciòs si més no, i a més un propòsit amb el que coincidiriem una bona part de la societat benpensant i progressista. formar una personalitat socialitzada, però al temps crítica i compromesa. Inserida a la societat en que viu, però al temps suficientment autònoma per canviar la mateixa societat en que viu.

Aquest darrer aspecte derrotaria les veus crítiques que acusen a l'educació de perpetuar els esquemes socials injustos en els que ens eduquem, aquella visió que la il·lustració de Selçuk mostra ben a les clares. Però si volem reafirmar-nos en la visió alliberadora i crítica de l'educació, podem llegir Fernando Savater:

"Pues bien, aquí tenemos otra tarea para la educación universalizadora: enseñar a traicionar racionalmente en nombre de nuestra única verdadera pertenencia esencial, la humana, a lo que de excluyente, cerrado y maniático haya en nuestras afiliaciones accidentales, por acogedoras que éstas puedan ser para los espíritus comodones que no quieran cambiar de rutinas o buscarse conflictos."

F. Savater. El valor de educar. Ariel, p. 164

Podem pensar en aquest propòsit com a fonamental, doncs d'altra manera estem condemnats a repetir esquemes socials i familiars amb els que no estem en absolut d'acord, com els passa als cadells de Leo Verdura en aquesta vinyeta:

En aquest sentit podem ser fins i tot optimistes, imagineu-vos sinó com haguerem eixit de l'educació franquista, o de determinades educacions familiars. I en canvi, sobrevivim i tenim la capacitat de desembarassar-nos d'esquemes incòmodes i de formar-nos una personalitat pròpia i original.

INICI                                      SEGÜENT