DE LA TV A LA FILOSOFIA
Un projecte per incorporar la tv a l'ensenyament de la filosofia
PROJECTE D'INNOVACIÓ PEDAGÒGICA 2005/06
TEMA
|
DE LA TV A LA FILOSOFIA Un projecte per incorporar la tv a l'ensenyament de la filosofia PROJECTE D'INNOVACIÓ PEDAGÒGICA 2005/06 TEMA |
|
|
 |
 |
a)
Incorporar l’anàlisi crítica i lectura comprensiva de textos
audiovisuals a l’ensenyament de la filosofia b)
Elaborar una sèrie d’activitats pràctiques que permeten el
treball filosòfic des de l’anàlisi de textos audiovisuals c)
Fomentar la lectura crítica dels mitjans audiovisuals des de les
habilitats filosòfiques tradicionals d)
Aprendre a filosofar des de l’anàlisi televisiu i fer filosofia
de la televisió e)
Analitzar la televisió, el seu funcionament, interessos i funció
social f)
Incorporar la relació d’idees i el pensament creatiu a la classe
de filosofia g)
Ensinistrar en les habilitats bàsiques de comprensió i expressió
oral, escrita i audiovisual h)
Fomentar el pensament crític i personal de l’alumnat des d’un
anàlisi de la realitat social circumdant i dels mitjans de comunicació
social i)
Formar ciutadans crítics i responsables capaços de llegir i
interpretar creativament els missatges |
|
Aquest projecte pretén introduir la lectura i anàlisi crítica de textos audiovisuals en l’ensenyament
de la filosofia. Es tracta de fer un ús didàctic de les Tecnologies de
la informació i la comunicació, tot fomentant la lectura crítica dels
mitjans audiovisuals d’informació i comunicació de masses. El
caràcter innovador del projecte ve donat per la seua aplicació a una
disciplina tradicionalment poc habituada a introduir textos audiovisuals
per al seu treball didàctic, com és la filosofia. Malgrat això és
justament la filosofia la que pot oferir un punt de mira crític per a
interpretar la multiplicitat de missatges que l’alumnat rep en un format
audiovisual. Posar
la filosofia al servei de la formació del pensament crític del nostre
alumnat, i utilitzar els mitjans audiovisuals per ensenyar filosofia són
els dos objectius innovadors que plantegem en aquest treball. Convertir
la classe de filosofia en una activitat filosòfica d’anàlisi del
context social des del mirall (deformat) que representa la televisió. Es
tracta d’innovar la classe de filosofia convertint-la en un laboratori
de pensament que es troba en aplicació i canvi permanent. |
 |
|
Com
ja hem dit a l’apartat d’ús didàctic dels mitjans audiovisuals,
nosaltres volem educar amb els mitjans, volem utilitzar-los com a
recurs didàctic per ensenyar i fer filosofia, i per tant no volem fer una
educació dels mitjans audiovisuals. Aquest punt de partida
determina tota la metodologia que emprarem en aquest treball, perquè
deixarem de banda una anàlisi tecnològica i descriptiva dels mitjans
audiovisuals, per endinsar-nos en una anàlisi crítica i interpretativa
dels mateixos.
De
totes maneres un estudi mínim dels recursos expressius de la imatge serà
necessari per poder desenvolupar una crítica raonada de les mateixes, i
per tant en l’aplicació pràctica d’aquest projecte diferenciarem dos
tipus d’anàlisi: L’anàlisi denotatiu i el connotatiu, seguint en
aquest sentit dos de les principals propostes sobre educació audiovisual.
L’anàlisi
denotatiu
es centrarà en els principals elements de la imatge fixa i en moviment: -
De
la realitat a la imatge: Els sentits, la percepció i la comunicació. -
Elements
de la imatge: Els signes bàsics: El punt, la línia i la forma. La llum.
El color. l'Enquadre: Tamany, format, plànols, punt de mira, òptica,
moviments, continuïtat. Temps, so, text. -
Lectura
de la imatge. Característiques, lectura i manipulació. o
Iconicitat-abstracció. Grau de fidelitat a l’original. o
Simplicitat- complexitat. Ve donat per la necessitat menys o més
gran d'interpretació i descodificació o
Monosemia-polisemia. Les imatges que tenen un significat únic i
obvi front a les que poden tenir diferents significats o
Originalitat-redundància. Si està formada per elements nous o
repetits. És original quan escapa a tòpics i clixés o
Denotació-connotació. Allò que ens mostra la imatge, que
percibim immediatament. Front la subjectivitat d'una lectura
interpretativa. Per a crear connotacions es poden utilitzar diferents
procediments: el trucatge, la pose del personatge, els objectes que
apareixen, la il·luminació, la impressió i el revelat. I
pel que fa a al televisió analitzarem els següents elements: -
El
context comercial o públic del programa. -
El
gènere del programa -
Destinataris.
Audiència. -
Estructura -
Codi
icònic i lingüístic -
Personatges.
Sexe, edat, ocupació, aspecte, funció en el context del programa. -
Muntatge
L’anàlisi connotatiu es centrarà en l’anàlisi crítica dels programes, i serà l’activitat pròpiament filosòfica que ens plantegem. Les activitats consistiran en
esbrinar: -
Explicació
de supostos i creences en que es basen els programes analitzats i la
televisió en general. -
Rerafons
ideològic que li dona sentit. Relacions de poder. Situació social. -
Estereotips
dominants que perpetua. Sexistes, racistes o discriminatoris en general. -
Contextualització
històrica i política -
Introducció
de visions i representacions alternatives -
Ampliació
de sentit amb activitats filosòfiques i de reflexió. Pel
que fa a l’actitud del professorat a l’hora de la tria i de la dinàmica
a l’aula s’han de tenir en compte els següents criteris: -
S’han
d’evitar les postures prepotents o de superioritat front determinats
programes o gustos de l’alumnat. No es tracta d’imposar uns
determinats cànons estètics ni de prejutjar les preferències de l’alumnat,
sinó d’establir una relació de retroalimentació que ens enriquixca a
tots. -
S’ha
de tenir vertadera curiositat per conèixer la televisió. -
S’han
de triar els programes amb un criteri ample, que alterne les preferències
de l’alumnat amb el que nosaltres considerem important. -
S’ha
de planificar la intervenció de manera coherent amb els objectius que
perseguim. -
S’ha
d’evitar la passivitat front la televisió. El zapping, les activitats,
els debats han de ser complement necessari de la visió dels programes.
Amb
aquests criteris, les activitats que desenvoluparem a l’aula
sobre la base dels programes televisius, seran: -
Anàlisi
d’elements de la imatge i recursos expressius. Contextualització i
sentit. -
Anàlisi
de gèneres televisius. Rerafons comercial o públic. Interessos de les
cadenes. -
Comentari
crític a classe basant-se en personatges, decorats, muntatge, text. -
Treball
d’investigació personal de l’alumnat d’acord amb els elements
anteriors. -
Visita
a uns estudis de televisió i anàlisi posterior. -
Relació
amb teories filosòfiques que expliquen alguns dels supostos que donen per
descomptat o problemes que plantegen. Treball filosòfic amb textos escrits, conceptes, arguments i redaccions. |
|
1. La programació de les cadenes o els interesos inconfessables 2. La publicitat o com aclarir-s'hi entre tanta vegetació conceptual 3. L'art de la sofistica: El Buenafuente 4. El diàleg socràtic: Sardà i la mesa de debat 5. Els programes concurs culturals o la visió espontània del saber 6. Els programes concurs i la irracionalitat del coneixement 7. Els informatius i els jocs de llenguatge 8. "La hora de la verdad" o com prostituir la ciència i la veritat
|
Inici|Ètica (valencià)|Ética (castellano)|1r Batxillerat|2n Batxillerat|
Educació sexual|Webquest|Foros|Blog