SEXUALIDAD Y

LIBERTAD

ÉTICA

 

1. LA SEXUALIDAD Y EL  PLACER

2. EL MUNDO AFECTIVO Y LA RESPONSABILIDAD

3. VIVIR LA LIBERTAD

 

3. VIVIR LA LIBERTAD

Pero la sexualidad requiere mucha libertad responsable para ser vivida plenamente. Por eso se necesita conocerla perfectamente, saber las limitaciones con que contamos, lo que nos impone nuestra herencia, nuestra educación, lo que decidimos nosotros mismos. A todo ello lo llamamos proceso de sexuación

"El medio incidirá en el proceso de sexuación del individuo en forma decisiva. la estructuración de un hombre o una mujer (identificación con lo masculino o femenino), se plasma mediante un interrelación triple: el mensaje transmitido por los genes, las gónadas y las hormonas; las pautas que el medio ofrece (nombre, juegos, lenguaje verbal y corporal, actitudes y comportamiento de los padres, parientes, amigos, maestros, roles a desempeñar); la elaboración, estructuración y re-estructuración de los elementos psíquicos propios de cada uno. Todo ello, en forma diferencial en relación a la temporalidad del individuo."

De Marinnis, Diana. Educación sexual. Visor, 1995. P.24

Toca el anagrama e infórmate sobre las ventajas de usar el preservativo

 

Porque el proceso de sexuación nos va a marcar muchas de las cosas con las que nos habremos de enfrentar y decidir:

“Les distantes actituds, vivències i comportaments que atribuïm als dos sexes [...] ens porta a creure que generalment amor i sexe són dos variables que en les dones apareixen unides, mentre que els homes tendeixen freqüentment a separar-les. Aquesta idea popular té a veure amb l’existència d’aquests prototipus [...] que atribueixen als homes un major impuls sexual, més incapacitat per a controlar-se sexualment i més facilitat per a excitar-se. Per contra, a les dones se’ls pressuposa menor desig sexual, major control de la seua sexualitat i més dificultat per aconseguir el plaer sexual.”

“Segons les dades recollides per diferents investigadores a través de qüestionaris sexuals, sembla que els homes practiquen més el sexe que les dones: tenen més relacions sexuals, es masturben més, tenen fantasies sexuals més explícites, més relacions extramatrimonials. No obstant això, també existeixen investigacions recents [...] que apunten que aquestes diferències es van retallant [...].”

“[...] Aquestes diferències no es deuen a una naturalesa sexual diferent en uns i altres, sinó a les diferents formes com som socialitzats homes i dones […].”

C. Garaizabal. “Sexualidad, género y amor” T.E, núm.151. març 94

De hecho todas estas cosas nos han impuesto una concepción de la sexualidad recortada, a la que le han quitado muchas de sus posibilidades.

"A lo largo de la historia el concepto de sexualidad ha sufrido diferentes reducciones:

Sexualidad = Procreación

Sexualidad = Genitalidad

Sexualidad = Adultos

Sexualidad = Heterosexualidad

sexualidad = Matrimonio"

López, Félix. Educación sexual. Uned, 1990. P. 110

EJERCICIOS

Porque de lo que se trata es de elegir la libertad, una libertad que permita quererse, afirmarse, vivir, como la que propone el Marqués de Sade

EXPLICACIÓN:

Ø       Sade, o el Marqués era un aristócrata francés del s. XVIII, ferviente partidario de los ideales revolucionarios por los que fue encarcelado en la Bastilla.

Ø       Conocido por sus escritos sexuales y amoralistas, realmente esconde debajo de esa provocación una defensa a ultranza de los ideales ilustrados, colocando por encima de los demás a  la libertad.

Ø       La libertad humana era una fuerza imparable y sin límites a la que se la debía dejar actuar sin  miedo, puesto que era una cualidad natural humana.

Ø       Políticamente defendía una especie de anarquismo democrático que permitiese a los seres humanos expandirse sin límites de leyes ni de moral.

" Si, com acabo de dir, no hi ha cap passió que necesita tanta llibertat com aquesta, segurament no hi ha cap de tan despòtica; aquí és on a l'home li agrada manar, ser obeït, envoltar-se d'esclaus obligats a satisfer-lo; però cada vegada que no doneu a l'home el mitjà secret d'exhalar la dosi de despotisme que la natura li va posar al fons del cor, per exercir-la es girarà cap als objectes que l'envoltin , i alterarà el règim en que viu. Si voleu evitar aquest perill, permeteu la lliure expansió d'aquests desitjos tirànics que, malgrat ell, no deixen de turmentar-lo. "

 p- 151

"la font de tots els errors en matèria de moral és l'admissió ridícula d'aquest lligam de fraternitat que van inventar els cristians en aquell segle d'infortuni i misèria. (...) Però és impossible admetre aquesta doctrina. ¿No naixem tots aïllats, i encara dic més, tots enemics els uns dels altres, en un estat de guerra perpètua i recíproca? Llavors us pregunto si tot això seria possible en la suposició que les virtuts exigides per aquest pretés lligam de fraternitat existissin realment en la natura. Si la seva veu les inspirés als homes, les tindrien des del naixement. A partir d'aquell moment , la pietat, la generositat, la humanitat serien virtuts naturals de les quals seria impossible defensar-se, i que farien aquest estat primitiu de l'home salvatge totalment contrari a tal com el veiem."

 p. 114

"En canvi, fent que sentim la necessitat de la virtut únicament perquè la seva felicitat en depén, seran persones honrades per egoisme, i aquesta llei que regeix tots els homes serà sempre la més segura de totes"

p. 136

"No es tracta d'estimar els teus germans com a tu mateix , perquè això va contra totes les lleis de la natura i només la seva veu ha de dirigir totes les accions de la nostra vida; es tracta, però, d'estimar els nostres semblants com a germans, com a amics que la natura ens dóna, i amb els quals, en un Estat republicà, hem de viure millor, en tant que la desaparició de les distàncies ha de refermar els vincles."

La filosofia al tocador. p. 143

Pero otra concepción de la libertad, menos libertina aunque posiblemente más radical, más filosófica, es la de Sartre:

EXPLICACIÓN:

Ø       J. P. Sartre fue un filósofo francés del s. XX que representó a la conciencia social francesa durante la guerra del Vietnam y Mayo del 68.

Ø       Su filosofía es conocida como existencialista porque cree que los seres humanos somos pura existencia, es decir, que venimos al mundo y nos tenemos que hacer por entero a nosotros mismos.

Ø       Esto traducido al ámbito moral, significa que los valores deben ser personales y no importados de una religión, moral o costumbres.

Ø       Una defensa radical de la libertad se sigue de esta creación de valores, puesto que somos libres por obligación, estamos condenados a decidir, aunque no queramos los valores que preferimos seguir.

¿Qué significa aquí que la existencia precede a la esencia? Significa que el hombre empieza por existir, se encuentra, surge en el mundo y que después se define. El hombre, tal como lo concibe el existencialista, si no es definible, es porque empieza por no ser nada. Sólo será después, y será tal como se haya hecho. Así, pues, no hay naturaleza humana, porque no hay Dios para concebirla. El hombre es el único que no sólo es tal como él se concibe, sino tal como él se quiere, y como se concibe después de la existencia, como se quiere después de este impulso hacia la existencia; el hombre no es otra cosa que lo que él se hace.

J. P. Sartre. El existencialismo es un humanismo, Huáscar, Buenos Aires 1972, p. 16

En el fondo se trata de defender la libertad radical a la hora de defender la opción sexual que elijamos o el tipo de sexualidad que prefiramos, y que no nos pase como al pesonaje de la siguiente viñeta:

EJERCICIOS

INICIO                               Siguiente